Telecomunicacions públiques

Sóc client d'ONO.

Ho sóc des de que la companyia es deia MENTA i era una empresa catalana i amb cert capital públic.

 

Amb el temps, MENTA va anar teixint una xarxa de cable de fibra òptica (la tecnologia més avançada de telecomunicacions juntament amb l'experimental PLC) per bona part del Principat.

La febre unificadora i de fusions va fer que a l'estat espanyol les diferents companyies de cable s'unissin en una de sola, dita AUNA.

Aquí ja la vam cagar. 

[@more@]

Apart de que Catalunya va perdre una de les seves companyies amb més projecció i futur, els serveis van empitjorar, l'atenció en català va anar despareixent paulatinament i els errors de configuració de la xarxa es van anar multiplicant, els canals de televisió van ser reordenats de tal forma que els canals catalans van passar als últims números de l'engrellat com si d'una burda televisió local es tractés, entre moltes altres coses.
 
La cirereta del pastís la vam posar quan una nova empres va comprar AUNA, i es va passar a dir ONO: apart d'agreujar-se l'esmentat anteriorment, ara els serveis d'atenció al client han estat deslocalitzats a Xile, l'atenció en català ha desparegut definitivament, i per a més tocada d'ous, resulta que ONO limita la velocitat d'internet en els programes P"P (els de compartir arxius), i això inclou el messenger.
 
Tot plegat m'ha fet decidir a canviar-me de companyia, però, ai las! Resulta que la xarxa de cable és d'ONO, i per tant no hi ha cap altre operador de cable al país. Tenen el monopoli d'aquesta tecnologia. Una tecnologia que podria possar Catalunya al capdavant d'Europa en telecomunicacions si s'aprofités bé, començant per usos tant domèstics com la TDT, que el cable faria totalment innecessària.
 
Resultat: si vull canviar, haig de tornar al cable de coure, haig de tornar a passar per la vella estructura de Telefònica i decidir-me per un operador convencional.
 
Quan Telefònica va ser privatitzada i el sector liberalitzat, amb el temps es va fer que la xarxa de cable telefònic fos de propietat pública, i per tant cada operador pot usar-lo pagant un cànon a l'estat.
Amb el cable no és possible, i un nou operador de cable hauria de pagar un cànon.. a la competència! I la competència (ONO), per suposat, faria tots els possibles per fer-li la vida impossible. 
 
Encara que els serveis que van per cable de coure siguin similars als de fibra òptica (ADSL, televisió, telefon), és una tecnologia obsoleta que tard o d'hora petarà per saturació.
 
Cal doncsque el Govern de Catalunya compri la xarxa de fibra òptica a ONO, i així altres empreses puguin usar dita tecnologia.
 
Això, sense oblidar la imcomplerta promesa de crear un operador de telecomunicacions català. La cosa més semblant que ha existit, Al-Pi, ara forma part de l'entramat d'Orange i sols un 25% és de capital públic.
 
Senyors del govern català. Espavilin amb aquest tema!
 
Comprin la xarxa de cable d'ONO, liberalitzin-la i facin-la arribar arreu!
 
I per acabar… no s'adormin quan surti el PLC. Aquesta tecnologia anirà per xarxa elèctrica, cert. per tant, o ens independitzem o serà difícil que l'estat ens cedeixi la infraestructura de les línies elèctriques.
 
Sigui quian sigui la situació arribat el moment, no s'hi quedin fora de lloc. 
 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.