A l’escola, ni vels ni creus!

Publicat el 3 octubre 2007 per capiemp

Ahir vam saber del cas d'una nena de Girona d'origen magribi, a la qual els seus pares volien dur amb vel a l'escola.

 Una normativa interna del centre ho impedia. Els pares van decidir de no dur-la més a l'escola davant aquest fet.

Reacció de la Conselleria d'Educació? : obligar al centre a admetre-la amb vel enlloc de recordar als pares de la nena que s'hi posin com s'hi posin l'escolarització és obligatòria.

Reacció de la Conselleria d'acció Social i Ciutadania? : la que jo trobo correcta. Considera que cap símbol religiós s'hauria de permetre a les escoles ni per part de pares ni per part d'alumnes si el que volem és una educació laïca, i menys en coses com el vel on a més de religiosos podrien ser considerats símbols masclistes.

Ara bé, tot plegat obre un interessant debat al voltant d'aquesta qüestió.

Què vol dir laicitat a l'escola? Afecta també als alumnes? 

 

[@more@]

Aquest debat s'ha iniciat per la qüestió del vel, però potser el debat es simplificaria més si no el reduissim a això, si no a la laicitat, les bones maneres i la igualtat de drets i oportunitats.

Però obviament és aquesta peça de roba la que genera més discrepancies per les múltiples interpretacions que se li pot donar: fet cultural, fet religiós, fet masclista….

 
 
 
 
Comencem per l'argument cultural:

Dir que el vel és una cosa cultural, ho és tant com dir que el que les nenes no facin gimnasia també ho és, o que a determinats paisos maltractar-les també ho és.

Cap actuació s'ha de justificar en si es cultural, si no en si és acceptable dins el codi de valors democràtics del nostre país.

No hi ha, a més, des d'un punt de vista de respecte vers el professor o els companys, diferència entre el fet de portar vel o el fet de portar un mocador "pirata" o el fet de portar una gorra o una barretina.

Mentre que la majoria de nosaltres trobariem normal o no fariem escarafalls per que es prohibis portar una gorra a classe per una simple questió d'educació, ens escandalitzem amb la prohibició del vel, sovint perque deixats endur en una mania interna de por a ser titllats de racistes (o la nostra obessió en demostrar que no ho som) respectem o ataquem més allò que ens és propi que allò que ve de fora.

Un altre exemple seria que mentre som capaçaos de prohibir una tradició nostrada com la matança del porc si no es fa en determinades condicions higieniques, som molt més permissius en el mateix sentit amb la matança del xai.

Altres exemples: mentre trobem normal que certs professors o certes escoles marquin una normativa del vestir pel que fa als nois i noies que van ensenyant la roba interior, trobem escandalós el tema del mocador al cap.
I de fet, els nois i noies que ensenyen roba interior també podrien alegar que és un "fet cultural".

 
D'altra banda, hi ha determinades tribus de l'india on els nens porten sempre una espasa petita penjant del cinturó i per ells és un fet cultural molt important. Que hem de fer si algun dia un d'ells immigra i s'afegeix a la nostra comunitat? Permetre'ls-ho al carrer i a l'escola?
 
Si a ells no perquè és una "cosa cultural", perquè als àrabs sí? 
 
Dit això crec que queda demostrada la inutilitat de l'argument cultural.
 
Resumint: la idoneitat o no d'acceptar un mode de conducta d'un nouvingut no s'ha de centrar en si és un fet cultural propi d'ells, si no en si és acceptable pel nostre propi codi de valors democràtics, laics i de convivència.
 
Si només fos una qüestió de moda o d'estètica sense cap connotació religiosa o sexista ho hauríem d'acceptar?
 
És una pregunta complicada, però també penso que no per una qüestió que si be està bé que tothom vesteixi com vulgui a l'escola, a vegades aquesta llibertat sobrepassa el que seria permisible pel correcte funcionament d'una classe.
 
Si no trobo normal que a classe els nens ensenyin els calçotets i les nenes el tanga (per molt que quan anava a classe m'encantés), ni crec adient que la gent porti gorra o ulleres de sol en una aula, no crec que un vel posat per simple moda estètica sigui tampoc la millor opció per al correcte desenvolupament d'una classe, ja que segons quins tapen força el cap de l'alumna i altres, els menys ostentosos, es podein equiparar a un mocador pirata, però resumint, sóc de l'opinió que en una aula el cap ha d'anar descobert per una qüestió de respecte al professor (tapar-se el cap sempre s'ha considerat una imatge o bé d'amargarse de l'altre o bé de desafiar-lo, excepte a l'estiu pel carrer o a la platja, però aquí parlem d'una escola).
 
De fet, això, junt amb els arguments que descriure és endavant sobre els ímbols religiosos i polítics que porten els alumnes juntament amba ltres consideracions com l'educar "per la diversitat des de la igualtat" i la gran dificultat que comporta tot això alhora de dir quines vestimentes passen per apolítiques o areligioses i quines no, em fa pensar que el millor seria tornar a l'uniforme fins als 16 anys.

 

 
L'argument religiós i masclista: 
 
Encara que sigui un fet cultural o no, el vel també pot ser considerat (i és) un element religiós, i ja no sols de l'Islam, si no també del cristianisme i el judaisme (o que creieu que és la caputxa que porten les monges encara avui dia? La única diferència és que en aquest cas han quedat reduís a l'àmbit dels que s'hi dediquen).
 
Poso aquests dos arguments junts perquè de fet, pels motius que dono, tant és si és una cosa com l'altra o les dues a la vegada. 
 
Abans de seguir vull recordar que no parlem del carrer en general si no que estem parlant d'un espai públic FONAMENTAL: L'ESCOLA.
 
Aquí es on es formen els ciutadans de demà. Evidentment els hem de formar des de la laicitat (cap símbol religiós ni cap creença religiosa per part de les institucions) i des del respecte a la diversitat.

Pero no té cap sentit que la institució del col·legi i els professors no facin proselitisme religiós i en canvi els companys de classe dels nens si que en puguin fer ni que sigui de forma subliminal.

Dur un vel, un rosari, una creu o una estrella de David és fer proselitisme, perquè en aquests cassos, passa com amb les tribus urbanes i les modes. Són mimetitzades per la resta com una moda, o rebutjades de ple pel sol fet que aquell company/a et cau malament i l'assimiles a aquell simbol. Això als nens petits els passa molt.

Certament això ens portaria al tema de la roba amb missatges polítics, i bé, malgrat que a mi m'encanta i em convé que els nens portin roba indepe a classe, entenc que per coherencia és el mateix i tampoc l'haurien de dur (com tampoc de cap altra ideologia, és clar).

Estem parlant a més de nens i nenes petits, que per molt que alguns vulguin tractar com adults no ho són, i tu no pots preguntar a una nena de 8 anys si vol o no dur vel, si a casa l'estan pressionant tot el dia perquè el porti.

De fet, l'escola en el terme concret del vel i davant el dubte si es porta per voluntat propia o per imposició, hauria de ser un espai alliberador: tota noia que el porti perquè vol, no tindrà cap trauma per no dur-lo 8 hores al dia. I aquelles que el porten per obigació, tindran un motiu per treure-se'l.

Així, quan siguin adultes, i havent viscut totes dues situacions, podran realment escollir en llibertat i no pel condicionament dels pares i l'educació rebuda en tots aquests anys.

Pel que fa la diversitat i el respecte… Evidentment, l'escola a d'educar en respectar la diversitat, però això implica formar-los des de la igualtat per tal que quan surtin d'allà puguin respectar la diversitat.

 
Si sempre es veuen diferents, sempre es consideraran diferents. Si durant determinades hores del dia, tots estan en igualtat de condicions al marge de creences i opinions, entendran millor que aquells que fora de l'escola són "diferents", en el fons també són "iguals".

Això a la fi em porta a pensar que el millor seria com ja he dit tornar a l'uniforme. Si es vol amb diverses modalitats d'uniforme segons gustos, però ho posaria tot més fàcil.

Ara més enllà del tema del vel, el que no admetre mai és que en nom d'un suposat respecte a la diversitat es discrimini nens i nenes i se'ls tanquin barreres a la societat, tals com aquells pares que volen imposar el creacionisme als seus fills i per tant que no facin certes temes de biologia o aquells que per coses "culturals" volen prohibir que les seves filles facin gimnasia o la facin amb vestit llarg tal com fan les futbolistes iranianes, cosa a més antihigiènica.

Respectar la diversitat és bo, excepte aquelles coses de la diversitat que van en contra dels nostre propis valors. En aquests cassos si que cal recordar als nouvinguts on estan i quins valors imperen a la nostra societat. Quins dels seus poden conviure sense problemes i incorporar-s'hi, i quins hem de rebutjar: tots aquells que atemptin contra els nostres.
 
Per tant, la meva aposta va en el sentit de no permetre dur símbols religiosos ni polítics a l'escola fins que no tinguin 16 anys, i si aquests nens i nenes de 16 anys comparteixen espai amb gent més petita que ells, tampoc.
 
I per acabar l'article, vull recordar que la meva oposició no és al vel, encara que hagi estat l'argument central d'aquest article, si no a tot símbol religiós de la confessió que sigui a les escoles finançades amb diners públics, tant si és lluit per la institució, com pels mestres com pels alumnes.
 
I és que no podem oblidar que a l'escola hi ha nens i nenes, no adults.
 
 
 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.

A l’escola, ni vels ni creus!

Publicat el 3 octubre 2007 per capiemp

Ahir vam saber del cas d'una nena de Girona d'origen magribi, a la qual els seus pares volien dur amb vel a l'escola.

 Una normativa interna del centre ho impedia. Els pares van decidir de no dur-la més a l'escola davant aquest fet.

Reacció de la Conselleria d'Educació? : obligar al centre a admetre-la amb vel enlloc de recordar als pares de la nena que s'hi posin com s'hi posin l'escolarització és obligatòria.

Reacció de la Conselleria d'acció Social i Ciutadania? : la que jo trobo correcta. Considera que cap símbol religiós s'hauria de permetre a les escoles ni per part de pares ni per part d'alumnes si el que volem és uan educació laica, i menys en coses com el vel on a més de religiosos podrien ser considerats símbols masclites.

Ara bé, tot plegat obre un interessant debat al voltant d'aquesta qüestió.

Què vol dir laicitat a l'escola? Afecta també als alumnes? 

 

[@more@]

Aquest debat s'ha iniciat per la qüestió del vel, però potser el debat es simplificaria més si no el reduissim a això, si no a la laicitat, les bones maneres i la igualtat de drets i oportunitats.

Però obviament és aquesta peça de roba la que genera més discrepancies per les múltiples interpretacions que se li pot donar: fet cultural, fet religiós, fet masclista….

 
 
 
 
Comencem per l'argument cultural:

Dir que el vel és una cosa cultural, ho és tant com dir que el que les nenes no facin gimnasia també ho és, o que a determinats paisos maltractar-les també ho és.

Cap actuació s'ha de justificar en si es cultural, si no en si és acceptable dins el codi de valors democràtics del nostre país.

No hi ha, a més, des d'un punt de vista de respecte vers el professor o els companys, diferència entre el fet de portar vel o el fet de portar un mocador "pirata" o el fet de portar una gorra o una barretina.

Mentre que la majoria de nosaltres trobariem normal o no fariem escarafalls per que es prohibis portar una gorra a classe per una simple questió d'educació, ens escandalitzem amb la prohibició del vel, sovint perque deixats endur en una mania interna de por a ser titllats de racistes (o la nostra obessió en demostrar que no ho som) respectem o ataquem més allò que ens és propi que allò que ve de fora.

Un altre exemple seria que mentre som capaçaos de prohibir una tradició nostrada com la matança del porc si no es fa en determinades condicions higieniques, som molt més permissius en el mateix sentit amb la matança del xai.

Altres exemples: mentre trobem normal que certs professors o certes escoles marquin una normativa del vestir pel que fa als nois i noies que van ensenyant la roba interior, trobem escandalós el tema del mocador al cap.
I de fet, els nois i noies que ensenyen roba interior també podrien alegar que és un "fet cultural".

 
D'altra banda, hi ha determinades tribus de l'india on els nens porten sempre una espasa petita penjant del cinturó i per ells és un fet cultural molt important. Que hem de fer si algun dia un d'ells immigra i s'afegeix a la nostra comunitat? Permetre'ls-ho al carrer i a l'escola?
 
Si a ells no perquè és una "cosa cultural", perquè als àrabs sí? 
 
Dit això crec que queda demostrada la inutilitat de l'argument cultural.
 
Resumint: la idoneitat o no d'acceptar un mode de conducta d'un nouvingut no s'ha de centrar en si és un fet cultural propi d'ells, si no en si és acceptable pel nostre propi codi de valors democràtics, laics i de convivència.
 
Si només fos una qüestió de moda o d'estètica sense cap connotació religiosa o sexista ho hauríem d'acceptar?
 
És una pregunta complicada, però també penso que no per una qüestió que si be està bé que tothom vesteixi com vulgui a l'escola, a vegades aquesta llibertat sobrepassa el que seria permisible pel correcte funcionament d'una classe.
 
Si no trobo normal que a classe els nens ensenyin els calçotets i les nenes el tanga (per molt que quan anava a classe m'encantés), ni crec adient que la gent porti gorra o ulleres de sol en una aula, no crec que un vel posat per simple moda estètica sigui tampoc la millor opció per al correcte desenvolupament d'una classe, ja que segons quins tapen força el cap de l'alumna i altres, els menys ostentosos, es podein equiparar a un mocador pirata, però resumint, sóc de l'opinió que en una aula el cap ha d'anar descobert per una qüestió de respecte al professor (tapar-se el cap sempre s'ha considerat una imatge o bé d'amargarse de l'altre o bé de desafiar-lo, excepte a l'estiu pel carrer o a la platja, però aquí parlem d'una escola).
 
De fet, això, junt amb els arguments que descriure és endavant sobre els ímbols religiosos i polítics que porten els alumnes juntament amba ltres consideracions com l'educar "per la diversitat des de la igualtat" i la gran dificultat que comporta tot això alhora de dir quines vestimentes passen per apolítiques o areligioses i quines no, em fa pensar que el millor seria tornar a l'uniforme fins als 16 anys.

 

 
L'argument religiós i masclista: 
 
Encara que sigui un fet cultural o no, el vel també pot ser considerat (i és) un element religiós, i ja no sols de l'Islam, si no també del cristianisme i el judaisme (o que creieu que és la caputxa que porten les monges encara avui dia? La única diferència és que en aquest cas han quedat reduís a l'àmbit dels que s'hi dediquen).
 
Poso aquests dos arguments junts perquè de fet, pels motius que dono, tant és si és una cosa com l'altra o les dues a la vegada. 
 
Abans de seguir vull recordar que no parlem del carrer en general si no que estem parlant d'un espai públic FONAMENTAL: L'ESCOLA.
 
Aquí es on es formen els ciutadans de demà. Evidentment els hem de formar des de la laicitat (cap símbol religiós ni cap creença religiosa per part de les institucions) i des del respecte a la diversitat.

Pero no té cap sentit que la institució del col·legi i els professors no facin proselitisme religiós i en canvi els companys de classe dels nens si que en puguin fer ni que sigui de forma subliminal.

Dur un vel, un rosari, una creu o una estrella de David és fer proselitisme, perquè en aquests cassos, passa com amb les tribus urbanes i les modes. Són mimetitzades per la resta com una moda, o rebutjades de ple pel sol fet que aquell company/a et cau malament i l'assimiles a aquell simbol. Això als nens petits els passa molt.

Certament això ens portaria al tema de la roba amb missatges polítics, i bé, malgrat que a mi m'encanta i em convé que els nens portin roba indepe a classe, entenc que per coherencia és el mateix i tampoc l'haurien de dur (com tampoc de cap altra ideologia, és clar).

Estem parlant a més de nens i nenes petits, que per molt que alguns vulguin tractar com adults no ho són, i tu no pots preguntar a una nena de 8 anys si vol o no dur vel, si a casa l'estan pressionant tot el dia perquè el porti.

De fet, l'escola en el terme concret del vel i davant el dubte si es porta per voluntat propia o per imposició, hauria de ser un espai alliberador: tota noia que el porti perquè vol, no tindrà cap trauma per no dur-lo 8 hores al dia. I aquelles que el porten per obigació, tindran un motiu per treure-se'l.

Així, quan siguin adultes, i havent viscut totes dues situacions, podran realment escollir en llibertat i no pel condicionament dels pares i l'educació rebuda en tots aquests anys.

Pel que fa la diversitat i el respecte… Evidentment, l'escola a d'educar en respectar la diversitat, però això implica formar-los des de la igualtat per tal que quan surtin d'allà puguin respectar la diversitat.

 
Si sempre es veuen diferents, sempre es consideraran diferents. Si durant determinades hores del dia, tots estan en igualtat de condicions al marge de creences i opinions, entendran millor que aquells que fora de l'escola són "diferents", en el fons també són "iguals".

Això a la fi em porta a pensar que el millor seria com ja he dit tornar a l'uniforme. Si es vol amb diverses modalitats d'uniforme segons gustos, però ho posaria tot més fàcil.

Ara més enllà del tema del vel, el que no admetre mai és que en nom d'un suposat respecte a la diversitat es discrimini nens i nenes i se'ls tanquin barreres a la societat, tals com aquells pares que volen imposar el creacionisme als seus fills i per tant que no facin certes temes de biologia o aquells que per coses "culturals" volen prohibir que les seves filles facin gimnasia o la facin amb vestit llarg tal com fan les futbolistes iranianes, cosa a més antihigiènica.

Respectar la diversitat és bo, excepte aquelles coses de la diversitat que van en contra dels nostre propis valors. En aquests cassos si que cal recordar als nouvinguts on estan i quins valors imperen a la nostra societat. Quins dels seus poden conviure sense problemes i incorporar-s'hi, i quins hem de rebutjar: tots aquells que atemptin contra els nostres.
 
Per tant, la meva aposta va en el sentit de no permetre dur símbols religiosos ni polítics a l'escola fins que no tinguin 16 anys, i si aquests nens i nenes de 16 anys comparteixen espai amb gent més petita que ells, tampoc.
 
I per acabar l'article, vull recordar que la meva oposició no és al vel, encara que hagi estat l'argument central d'aquest article, si no a tot símbol religiós de la confessió que sigui a les escoles finançades amb diners públics, tant si és lluit per la institució, com pels mestres com pels alumnes.
 
I és que no podem oblidar que a l'escola hi ha nens i nenes, no adults.
 
 
 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.